La asesoría de los mayores

BLOC DEL DESPATX

Noticies


Volver al resumen

06/03/2017

QUÈ SÓN LES MASCOTES?

Sovint llegim notícies als diaris sobre els maltractaments als animals o sobre si els circs poden o no acollir espectacles on els animals són els protagonistes de diversos números i sempre hi ha polémica per no parlar de temes tant candents com les “corridas” de toros, la qual cosa em va portar a pensar com han anat canviant les relacions entre els animals i les persones en els darrers anys.

Fins fa relativament poc, els animals ajudaven els humans en tasques agrícoles, de vigilància dels ramats i de les possessions
. Ara l’animal ha passat, en moltes ocasions, a formar part de la família i moltes vegades és l´únic “membre” de la família nuclear d’un vidu o d’una vídua ja gran.

I què són ara els animals? El dret civil català –pioner a nivell espanyol com en d’altres aspectes com per exemple, la regulació de les parelles estables –ha recollit al nostre Codi Civil que “els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis. Només se'ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa” (art. 511-1 apartat 3 del Codi) i la Llei 22/2003 Catalana també estableix expressament que els animals de companyia no poden ser embargats per cobrar-se un deute, per exemple, de la Comunitat de Propietaris i estableix els drets dels animals i les obligacions dels propietaris en relació a la seva salut i al seu benestar.

Recentment el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una proposta de Ciutadans perquè els animals passin a tenir al Codi Civil espanyol una categoría especial de forma que, també a la resta d’Espanya, passin a tenir la consideració d’inembargables i indivisibles i que es reconegui que tenen naturalesa extra patrimonial dels animals de companyia (una altra cosa és –de moment- el règim dels animals que ajuden a pagès)

En la pràctica, molts convenis de divorci o de separació regulen – a manca de fills- les relacions dels ja ex – cònjuges amb les mascotes qui hi havia a la llar; qui s’encarrega de les vacunacions i taxa municipal i, fins i tot, drets d’estada.

I, de vegades, els puc ben assegurar que les negociacions del conveni regulador tampoc són gens fàcils atès el grau d’afecte que senten mútuament i recíprocament les persones i les mascotes.

Això em porta a pensar que, en el futur, pot haver alguna mascota
Pugui arribar a heredar els béns d’una persona gran com ha passat a d’altres indrets al marge dels descendents i aquests hagin de reclamar la llegítima al representant de l’animal i de la llegítima els parlaré en proper article.


Alfons Catena Oliva
Advocat – col•legiat 1478 ICATerrassa



Volver al resumen